La llibertat en les tecno-democràcies actuals

Xavier Cunyat Rios

 

Una mirada benevolent o ingènua cap a les societats actuals podria ben bé tendir a creure que mai, si més no als països democràtics avançats, no havíem gaudit d’un marc jurídic i unes pràctiques polítiques de govern dels estats, que garantiren major grau de llibertat per als ciutadans i ciutadanes. Efectivament, desprès d’un segle XX convuls per les guerres i els totalitarismes, estaríem ara vivint una mena de maduresa del paradigma polític de la democràcia, la qual, junt al ordre econòmic del capitalisme de lliure mercat (neoliberalisme), la mundialització o globalització, ens estaria oferint la fórmula òptima possible de llibertat i nivell de vida (consum de bens i serveis). Aquesta seria, dalt o baix, la concepció que filòsofs del tall de Francis Fukuyama tindrien del ordre polític actual. Una mena de triomf incontestable de la democràcia i el capitalisme com millor sistema possible compatible amb la llibertat i la vida. El millor dels mons possibles.

A més a més, el desenvolupament de la tecnologia de la informació en les darreres dècades del s. XX i el que portem de XXI, ha portat a incorporar el concepte de «societat de la informació». La societat de la informació és l’organització d’estructures i relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals basada en la implantació de les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC) en tots aquests camps. També hi ha qui es refereix a ella com “societat del coneixement”, “societat cibernètica” o “societat digital”. Aquesta societat es basa en la digitalització de la informació –que permet transportar-la amb rapidesa, baixos costos i aconseguir una capacitat quasi il·limitada d’emmagatzemament de dades-; en l’enorme influència dels mitjans audiovisuals; en l’expansió de les xarxes telemàtiques; en la robotització dels sistemes de producció i en la mundialització de l’economia (globalització).

Els mitjans de comunicació socials han anat guanyant en influència i en capacitat de crear opinió. S’han convertit en instruments per fer de la informació una font de poder i d’ingressos econòmics. La societat de la informació es distingeix per la distància pràcticament il·limitada que assoleix l’intercanvi de missatges. Això ho han aprofitat molt el que actualment es coneix com xarxes socials; les persones busquen companyia o ser part d’un cercle social que compartisca interessos similars o d’un simple intercanvi d’idees, portals web han potenciat aquesta ubiqüitat revolucionant el concepte de comunicació. Un exemple d’aquestes xarxes poden ser llocs web com Twitter o Facebook. La revolució tecnològica que va donar lloc a Internet i a la seua utilitat informativa i comunicativa posterior ha marcat un abans i un després en la història. La tecnologia cada cop més sofisticada està trastocant tot el nostre entorn i està convertint les tecnologies digitals en una part imprescindible de la nostra vida.

I ací voldria parlar-vos d’un filòsof actual que analitza de forma crítica i incisiva aquesta incorporació de la tecnologia a les nostres vides. Es tracta de Byung Chul Han, filòsof coreà ubicat a Berlín, el qual ha escrit un quants llibres crítics amb el fet de la digitalització i la societat de la informació. En concret em referiré a dos dels seus últims llibres: «En l’eixam» i «Psicopolítica» perquè són els que més s’acosten al tema de la llibertat en les democràcies contemporànies.

«En l’eixam» («En el enjambre») l’autor desgrana de quina manera la revolució digital, internet i les xarxes socials han transformat la societat i les relacions. Byung Chul Han analitza les diferències entre la «massa clàssica» i la nova massa, a la qual anomena «l’eixam digital». Aquest, a diferència de la massa clàssica, consta d’individus aïllats, i no té ànima, no té un nosaltres capaç de caminar en una direcció o emprendre una acció política comuna.

La hipercomunicació digital ens allunya més de l’altre, sota la il·lusió que ens acosta, i destrueix el silenci que necessita l’ànima per reflexionar i ser ella mateixa. Es percep sol soroll, sense sentit, sense coherència. Tot això impedeix la formació d’un contrapoder que poguera qüestionar l’ordre establert, que adquireix així trets totalitaris. «L’home tecleja en lloc d’actuar», diu Han. Hem sotmès les màquines que ens explotaven, però ara «són els aparells digitals els que ens esclavitzen, transformant tot lloc en un lloc de treball». S’ha deixat enrere la Biopolítica i ens dirigim a l’era de la Psicopolítica. El psicopoder és més eficient que el biopoder ja que, amb ajuda de la vigilància digital, controla i mou a les persones des de dins, incidint en els processos psicològics inconscients. I açò ens porta al següent llibre, «Psicopolítica».

En «Psicopolítica» Byung-Chul Han dirigeix la seua mirada crítica cap a les noves tècniques de poder del capitalisme neoliberal, que donen accés a l’esfera de la psique, convertint-la en la seua major força de producció. La psicopolítica és, segons Han, aquell sistema de dominació que, en lloc d’emprar el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent (smart), que aconsegueix que els homes se sotmeten per si mateixos a l’entramat de dominació. En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seua submissió. L’eficàcia del psicopoder rau en què l’individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seua llibertat.

La psicopolítica se serveix del Big Data el qual, com un Big Brother digital, s’apodera de les dades que els individus li lliuren de forma efusiva i voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell pre-reflexiu. L’expressió lliure i la hiper-comunicació que es difonen per la xarxa es converteixen en control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat.

I ací la pregunta amb la que tanque l’escrit és, som tan lliures com pensem en aquestes democràcies travessades cada dia més per la tecnologia? Caldrà no deixar d’estar en guàrdia respecte de les noves formes de dominació i control totalitàries que guaiten o que pot ser ja estiguen a ple rendiment per als seus senyors.

Salut