per Xavier Cunyat Rios
Martin Heidegger (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle XX. És conegut sobretot per les seues contribucions a la fenomenologia, l’hermenèutica i l’existencialisme.
Al text fonamental de Heidegger «L’ésser i el temps» (1927), s’introdueix el terme ‘Dasein’ per al tipus d’ésser específic que posseeixen els humans. Dasein és un mode d’ésser que s’ha traduït com “existència”, “realitat humana” o principalment “ser ací”. Heidegger creu que Dasein ja té una comprensió “pre-ontològica” i no abstracta que dona forma a la seua vida. Els comentaristes han assenyalat que Dasein i “estar al món” són conceptes unitaris en contrast amb la visió “subjecte / objecte” de la filosofia racionalista, almenys des de René Descartes. Heidegger utilitza una anàlisi de Dasein per abordar la qüestió del significat de l’ésser, un mode d’estar “preocupat per allò que fa que els éssers siguen intel·ligibles com a éssers”.
El concepte de temps
«El concepte de temps» és el text de la conferència que Heidegger va pronunciar davant la Societat Teològica de Marburg el 1924. S’hi arriba una panoràmica summament interessant del període d’elaboració i maduració de la seva obra magna, «L’èsser i el temps», publicada el 1927.
Heidegger introdueix una sèrie de termes i temes fonamentals que ajuden a comprendre el significat de l’anàlisi de l’existència humana que més tard cristal·litza a «L’ésser i el temps», tals com l’ésser-en-el-món, la cura, la quotidianitat, l’un, la mort, la historicitat i la temporalitat.
A partir de la pregunta ‘què és el temps?’ s’elabora una exegesi crítica de la concepció tradicional del temps imperant en la física i en la filosofia en un diàleg fructífer amb Aristòtil i sant Agustí, per desembocar en el projecte d’una ontologia fonamental que afirma la radical historicitat de la vida humana des d’una suggestiva interpretació del fenomen de la mort.
Martin Heidegger – EL CONCEPTO DE TIEMPO – https://tinyurl.com/2fjybnah
L’ésser i el temps
Martin Heidegger va ser el filòsof més important del segle XX. És impossible comprendre la filosofia posterior a Heidegger sense conèixer a aquest filòsof alemany. L’obra fonamental de Heidegger és “L’ésser i el temps”, llibre de 1927, el qual és el que hui vos enllace. 1927, falten 6 anys perquè Hitler siga canceller d’Alemanya.
“L’ésser i el temps” ve a trencar amb les filosofies basades en una teoria del coneixement. Per Heidegger, no hi ha un subjecte i un objecte, ni el subjecte constitueix l’objecte ni l’objecte condiciona al subjecte. Per Heidegger, hi ha el Dasein, que per la seua traducció a l’alemany significa “ser-ací”. El Dasein és l’ésser humà existencial, que cau llançat al món, com ejectat cap al món. La relació ser-món és indissociable. Abans que el Dasein fora, hi havia món, i quan neix el Dasein, cau llançat cap a ell, però l’ésser no resideix en si mateix sinó que està-en-el-món.
El Dasein és l’ésser que s’angoixa, que mor i que assumeix que mor. És un ésser que no recorre a Déu per evitar pensar en la mort. És l’ésser que es va a preguntar pel ser. En aquest sentit, Heidegger recupera la pregunta pel ser, oblidada des de les ontologies dels filòsofs grecs. Heidegger posa en el centre al Dasein, com a ens fonamental a partir del qual la pregunta pel ser arriba a aquest món. Per tant, “L’ésser i el temps” no és una ontologia (estudi del ser), sinó una antropologia existencial, en la qual el Dasein té un lloc privilegiat en el món, davant del món còsic (animal, pedra, arbre …). Per Heidegger, l’ésser humà, el Dasein, és un ésser privilegiat perquè es pregunta pel ser.
El Dasein és el ser-per-a-la-mort, que no només mor, sinó que sap que morirà i s’angoixa per això. No obstant això, la filosofia de Heidegger no és una filosofia depressiva, sinó que parteix de l’angoixa de l’ésser per la seua finitud per aconseguir el que Heidegger va a anomenar “existència autèntica”.
Martin Heidegger – SER Y TIEMPO – https://tinyurl.com/3w3mvt6f
El Cresol de Silla 