Silla i l’Audiovisual (VI): Paco Romeu i Sam Baixauli

 

El Cresol.-

Hui vos presentem «Vocabulario», curtmetratge fet per dos persones molt properes, Paco Romeu i Sam Baixauli.

paco romeuPaco Romeu és de Picassent encara que va viure a Silla fins el huit anys (fill de Garro). Escriptor, dramaturg i guionista de televisió. Entre els seus textos es troben LLuna i l’amic imaginari, Una Font, Un poble, L’extraordinaria història del fantasma de Quim Quinquè (Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal 2011), Senyor de les mosques, Autòpsia del Fènix (Premi Picassent 2010), Iceberg (Premi de teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca 2011), a més de Vocabulario, primera obra en castellà publicada per l’autor valencià. Recentment va estrenar l’obra Xin, al Teatre del Carme. Continua la lectura de “Silla i l’Audiovisual (VI): Paco Romeu i Sam Baixauli”

El cine que em va parir: La última tentación de Cristo (The Last temptation of Crhist)

 

Per Josep Aguado

Dedicat a ma tia Vivi Aguado Ballester, que té totes les coses bones del cristianisme al seu cor i la seu ànima

Diuen que les coses que solament entretenen són purament ornament, és simplement una decoració. Alguna cosa que pot materialitzar siga literariament, musicalment o cinematogràficament algun pensament o emoció humana amb un poder de concentrar-ho i et regala una experiència que tu no hages viscut o pensat. Això ens proposa aquesta cinta de finals dels 80’s i d’ahí possiblement la gran polèmica que va sorgir amb “La última tentación de Cristo” Continua la lectura de “El cine que em va parir: La última tentación de Cristo (The Last temptation of Crhist)”

Agenda cultural del Cresol

 

 

arturo

per Arturo Ferrando

Al Cresol de Silla hem confeccionat una xicoteta agenda cultural per al cap de setmana per a què pugueu aprofitar el temps lliure.

Teatre

 

El dissabte 10 de febrer, a les 20.00 hores, l’Escola Municipal de Teatre de Silla representarà en el teatre de la plaça de Silla la divertida obra basada en un text de William Shakespeare, “La Comèdia de les equivocacions”, els beneficis de les quals aniran destinats íntegrament a l’Associació espanyola contra el Càncer. Continua la lectura de “Agenda cultural del Cresol”

Silla i l’Audiovisual (V): Eva Marín

El Cresol.- 19-06-2017 –

Hui vos portem la figura d’una sillera que ha destacat en el món de l’audiovisual. És Eva Marín, la qual és músic, escriptora, guionista i directora de cinema. Nascuda en 1972, es va formar primerament com a intèrpret de violí, i més tard, de la mà del director Rafa Montesinos, també siller il·lustre, es va introduir en el món del cinema col·laborant amb ell principalment en l’elaboració de guions.

Posteriorment ha fet tallers de guió cinematogràfic amb Michel Gaztambide, ha cursat estudis de direcció cinematogràfica amb Abbas Kiarostami i Bela Tarr. Ha rebut formació teatral amb Alessia Desogus i en teatre gestual amb José Piris, deixeble de Philippe Goulier, i també ha fet clown de la mà d’Eric de Bont i Alain Vigneau, entre altres.  Continua la lectura de “Silla i l’Audiovisual (V): Eva Marín”

El cine que em va parir: Salvador (Puig Antich) de Manuel Huerga

-25-04-2017-

per Josep Aguado

Dedicat als milions d’espanyols que s’enfrontaren amb la dictadura pagant-ho amb càrcel o amb la seua vida. Gràcies per ser un exemple per a nosaltres i per a les generacions futures.

Últimament estem vivint temps convulsos arreu del territori espanyol.  Es condemna a gent per fer us de la seua llibertat d’expressió a les xarxes socials com Cassandra Vera o el  cantant  César Strawberry  del conegut grup Def con dos o el raper Pablo Hásel. També  tenim recentment els casos dels ajuntaments denunciats (entre els quals està Silla) per delegació de govern per penjar banderes republicanes per a commemorar l’aniversari de la II República.

En plena voràgine de nostàlgia per part de l’extrema dreta per recordar  temps franquistes i de perseguir tot el que fa olor a llibertat, l’altre dia va morir el ministre franquista José Utrera Molina i els seus camarades junt al seu gendre Ruiz Gallardón (ex-ministre de l’era Aznar) li dedicaren un sonat  Cara el Sol per a acomiadar-lo. José Utrera va ser l’home que va condemnar  a Salvador Puig Antich de només 23 anys a morir per garrote vil, mentre ell ha tingut una vida plena i ha pogut morir junt amb els seus a una edat de 91 anys. Cal que mai s’obliden fets com aquestos i per això, aquesta entrega del cine que em va parir el dediquem al film que tracta la vida i mort de l’anarquista barceloní.

El 2 de març de 1974, el jove anarquista Salvador Puig Antich, militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), es va convertir en l’últim pres polític executat a Espanya mitjançant  garrote vil. Aquesta  pel·lícula tracta  un dels episodis més obscurs de la dictadura franquista, aquesta també és la història dels intents desesperats de la  família, companys i advocats per evitar la seua execució.

salvador2

La cinta consta de dos parts clarament diferenciades: La primera és un llarg flashback que és narrat per un boca d’un Puig Antich pres que relata al seu advocat com acabat a la presó. Aquesta part té un ritme viu,  ens presenta de com acaba militant amb el MIL, combina àgilment discussions i tensió organitzatives, la iniciació sexual i els primers amors, però sobretot  els perquès de Salvador i el seu idealisme. En aquesta part els plànols són més oberts i colorits.

maxresdefault

 El ritme de la  segona part és lenta i claustrofòbica, destinada a elevar fins a la enèsima potència la càrrega emocional. La narració fa que l’espectador s’involucre fins al màxim i així puguem acompanyar al protagonista fins al seu dramàtic desenllaç. Ací per el contrari els plànols són cada volta més tancats i més ombrius amb un aspecte que recorda a l’expressionisme alemany.

18616638.jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

Una seriosa aposta pel realisme més descarnat. Els últims moments transmeten una ansietat pesada i dolorosa. I és en aquests instants quan estem sentint precisament el que el seu director Manuel Huerga pretenia que sentirem. Extraordinari.

La mort de Salvador

Cal destacar l’actuació de Daniel Brhül en la que construeix un personatge amb simples gestos i mirades. En tot moment veiem a Salvador, un jove idealista, intel·ligent que té que viure l’agonia de ser condemnat a mort.

També hi ha que fer menció a la banda sonora composada per Lluís Llach per a la pel·lícula. A banda d’adaptar  I si canto trist (que va escriure al 1974 després de la mort de Puig Antich)  amb el valencià i membre fundador d’Al-Tall Miquel Gil , també composà una melodia simfònica que és transforma en el leiv motiv de la cinta.

I si canto trist de Lluís Llach i Miquel Gil

En definitiva, d’especial importància és el seu visionat actualment, podem estar d’acord o no amb les idees de Salvador i amb la seua forma d’actuar. Però això no ens té que importar, no m’importa la ideologia quan et condemnen a mort. No es tracta d’estar a favor dels mals o dels bons, es tracta d’estar a favor de la vida i en contra de les injustícies.

Per finalitzar vos deixem amb l’última carta que va escriure Salvador al seu germà:

Estimat germà Quim:

La nova és escueta: condemnat a mort. Han portat a terme una venjança irracional. Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments. Fàstic, fàstic és el que sento.

Accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments vers vosaltres. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats. Sang que es vessarà, però no inútilment.

Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins d’aquestes línies i en la tristesa del vent.

T’estima,

Salvador Puig Antich.

Salut i anarquia.

1444917959972.jpg

El darrer brigadista, encara viu

-14-04-2017-   article publicat originalmet a la revista Saó

pitarch                                                                                               per Josep Pitarch

La increïble i romàntica història dels vora 60.000 brigadistes que participaren en la Guerra Civil, encara té un testimoni viu, Josep Almudéver Mateu, un personatge singular i lúcid, que malgrat que havia nascut a Marsella, era de procedència valenciana, d’Alcàsser. D’aquest brigadista, tres joves intrèpids contaran la història, en un film-reportatge que preparen. Són els tres membres de la productora Three Roots (tres arrels), formada per Carles Sànchez, de la Font d’en Carròs, Marina Fuertes, saragossana de Gandia. I hi ha Josep Aguado, de Silla.

Els tres productors-directors es coneixen per haver estudiat el grau de Comunicació Audiovisual, de la Universitat Politècnica de València, al Campus de Gandia. Tots tres tenen, evidentment, una sòlida formació tècnica i de producció. Si els considere intrèpids, és perquè tot just han acabat la carrera, ja han format una productora (2013). Abans havien fet algunes coses conjuntes, durant els estudis, però l’èxit del primer treball, Arrels Canyes i Fang, els animà a continuar junts. Després, el curtmetratge Setmana Santa, premiat al CIM (Cinema Internacional de Merda) de Sueca; el documental de la Falla Port de Silla, De raça Albuferenca; el concert de presentació del primer disc d’Ivan Brull, Canvi dels Àngels; el comercial de la cadena de perfumeries Jaromas…

La pel·lícula que ara porten entre mans, L’últim Brigadista és un viatge pels records d’Almudéver, que ell, als 98 anys, encara manté segur, emocionat i reivindicatiu. El seu periple i les experiències assolides, són especialment singulars. Només tenia 17 anys quan vingué de França, on vivia i d’on tenia la nacionalitat, a participar en la guerra, sense tenir l’edat. Finalment aconseguí que l’admeteren a les Brigades Internacionals, en el grup francès. La Guerra Civil espanyola; l’estada en camps de concentració; el posterior exili a França… Almudéver és una memòria històrica encara viva i sorprenent.

El treball dels nostres joves directors no és solament biogràfic, sinó d’investigació i compleix amb la missió de recuperar una part del temps i la memòria que han conformat la nostra història. Em diuen que la màxima que els ha inspirat és la memòria i la reparació i que han acceptat la responsabilitat i el repte de narrar una visió viva de la guerra. Estan convençuts, per altra banda, que no sols han retratat la figura de Josep Almudéver, sinó la de totes aquelles dones i homes que vingueren em 1936, procedents de 54 països, a lluitar per la República Espanyola, contra el feixisme i contra Franco.

El documental es troba en procés de producció, i ja han filmat una entrevista amb Almudéver, a sa casa de Pamiers, Alcàsser i Silla. Ja estan elaborant el guió, que es recolzarà en la veu en off d’Albert Forner, que farà més lleuger el recorregut per la memòria del brigadista. Forner, actor de teatre, cine i televisió, té una veu especialment apropiada, amb el seu to greu i profund, per als objectius que persegueixen.

També compten amb la col·laboració de l’artista Paco Roca, amb un premi Goya en el seu haver; concretament els cedeix una sèrie d’imatges de la seua novel·la gràfica “Los surcos del azar”, on relata un episodi que protagonitzà en primera persona Josep Almudéver. Comptem també amb l’historiador Josep Antich, cronista oficial de Silla, que a més de facilitar-los informació, farà la revisió històrica. Amb Armand Zaragozá, que és professional de l’edició de vídeo i de gravacions.

Finalment compten amb el grup musical La Raiz, que els cedeix la cançó Suya Mi Guerra del disc “Así en el cielo como en la Selva”, que formarà part de la banda sonora del documental. I amb Ivan Brull, que també els cedirà una cançó del seu disc “Propietats Medicinals-Tabula Rasa”.

Amb tot aquest material comencen a planificar la manera d’obtindre els recursos necessaris per a fer més complet el relat de la pel·lícula. I per tal de cohesionar visualment el documental, estan elaborant un disseny per a una animació i els títols de crèdit inicials i finals que, juntament amb les grafismes, potenciaran el producte.

Ara també s’han de moure per aconseguir recursos d’imatge i de so, en exteriors; per al muntatge de la imatge i del so; per a musicar la pel·lícula… Barallen, fins i tot crear una obra musical original, composada expressament per al documental. D’altra banda, volen potenciar l’aspecte visual i sonor, fent un tractament del color a l’altura d’una obra cinematogràfica. Per a finalitzar, volen que, tant el públic francòfon com l’anglosaxó, així com el públic castellano-parlant, puguen visualitzar “L’últim brigadista” en la seua pròpia llengua, traduint el contingut i elaborant els respectius subtítols.

Sense cap dubte, la proposta d’aquests joves de contar la vida del darrer brigadista internacional que queda viu al món, és tan ambiciosa, com interessant i ha de merèixer tots els respectes i ajuts. Per descomptat, ens proporcionaran més coneixements de la nostra història, de la memòria històrica.

Compten amb la col·laboració de l’ajuntament de Silla, regidoria de Memòria Històrica (Valentín Mateos Mañas) i s’espera la resposta a la petició presentada per l’alcaldia a la Generalitat, mitjançant la Direcció de Cultura i Patrimoni i la Casa de la Cultura de Gandia. Evidentment, hauran de recaptar altres aportacions, cosa que confien aconseguir a mida que avancen les gestions cinematogràfiques, perquè el projecte s’ho val. Ells diuen que s’hi barregen sentiments com la ràbia i la nostàlgia, però jo crec que, a més a més, hi posen intel·ligència, esforç i coratge.

Josep L. Pitarch fou Alcalde de Silla 2003/2007

El cine que em va parir: Land and Freedom (Terra i llibertat) de Ken Loach

13-04-2016

per Josep Aguado

Coincidint amb la celebració del 86é aniversari de la proclamació de la II República, durant aquesta setmana, al Cresol, publicarem diversos articles relacionats amb aquesta temàtica.

vlcsnap-2017-04-13-09h01m34s768

Dirigida pel britànic Ken Loach, representant del realisme social british, aquesta pel·lícula està basada en el llibre  de George Orwell  Homenatge a Catalunya, que com Hemingway, van vindre a lluitar al nostre país sense cap sentiment patriòtic, solament per lluitar contra l’avanç del feixisme (aquest senyor, per qui no ho sàpiga, era escriptor i periodista, i va deixar obres indispensables de la literatura com a Rebel·lió en la granja i 1984) així que, qui millor per explicar la història que algú que va estar allí. 

9788499301020
El llibre de George Orwell en el que està basat el guió de Land and freedom

El guió escrit per Jim Allen i basat parcialment en el llibre que mencionàvem abans, ens conta la història a través de flashbacks de David, un jove comunista en atur, que deixa Liverpool en la tardor de 1936 per intervenir en la guerra civil espanyola, dins del bàndol republicà, i ingressa en les Brigades Internacionals al front d’Aragó. Allí coneixerà a molts milicians procedents de tota Europa i Estats Units, especialment l’espanyola Blanca (interpretada per l’actriu valenciana Rosana Pastor), una anarquista que combat al mateix front. David i Blanca estan convençuts de lluitar per la defensa de la llibertat. La igualtat entre les persones i el fet de compartir terra i béns, sense existència de classes socials i són els ideals que defensen. Però com veurem en el desenvolupament de la història de vegades l’enemic no solament està entre les files del bàndol adversari. La pel·lícula és molt rica perquè presenta enfocaments històrics i antropològics a certs moments. L’enfocament antropològic es reflecteix tant en l’assemblea després de la conquesta d’un poble al bàndol nacional, que comentarem més endavant, com en el fil conductor de la pel·lícula i que va enllaçant la història. La néta de David en el present. Aquesta a través d’objectes, cartes i retalls de diaris anirà construint la narració fins al desenllaç en un exercici de memòria històrica.

vlcsnap-2017-04-13-08h57m30s662

Des del punt de vista cinematogràfic el director usa un to realista i exposa els fets de manera crua i sense concessions, per aquest motiu per moments sembla que estem davant d’un documental. El treball de Ken Loach és meticulós i tan proper als protagonistes que de vegades tens la impressió d’estar allí mateix. L’escena en la qual veiem en un poble l’assemblea popular sobre la col·lectivització de les terres i el desarmament dels integrants del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), en ella el director no va donar text als actors, únicament els va dir la posició que devien adoptar en realitzar-la, i donant una versemblança encara major si cap. També hauria que destacar el paper de les dones en la pel·lícula, en un primer moment actives en el combat armat (impagable l’escena d’Iciar Bollaín al principi de la pel·lícula en la qual s’enfronta a un superior i li demostra que una dona pot ser instruïda en el combat igual que un home) queposteriorment durant el transcurs de la guerra per ordres de les faccions soviètiques estalinistes, relegades a un segon pla en tasques mèdiques o de cuina.

vlcsnap-2017-04-13-08h59m48s657

No estem davant d’un relat a l’ús de l’enfrontament fraticida, és una autocrítica amarga i àcida enla qual Loach ens mostra les baralles ideològiques i de barricada, a Barcelona, entre anarquistes de la CNT, el POUM i altres faccions lleials al govern de la República  per a partir el cor de l’idealista protagonista b que només pot aplicar el bàlsam de l’amor a l’eterna ferida oberta de la fragmentació de l’esquerra.

La cinta finalitza amb un poema de William Morris que es necessari recordar:

“Come, join in the battle wherein no man can fail, Where who so fadeth and dieth, yet his deed shall still prevail”.
Uneix-te a la batalla, en la qual cap home fracassa, perquè encara que desapareix o és mor, els seus actes prevaldran. 

Silla i l’Audiovisual (IV): Tamara Fernández Zaragozá

– 10-04-2017-

El Cresol de Silla.- Aquesta entrega la dedicarem a una jove estudiant de Comunicació Audiovisual de la UPV del Campus de Gandia; Tamara Fernández Zaragozá. Aquesta sillera cursa l’últim any de carrera, però ja porta una empresa d’artesania freelance que s’anomena B de Bonita . A més a més, també treballa en el departament de màrqueting i de disseny d’una coneguda empresa del mercat electrònic dedicada al descans y tapicería, totes aquestes facetes es complementen amb treballs audiovisuals dins del camp del vídeo-art.

Vos enllacem un d’ells escrit, protagonitzat i dirigit per ella, en el que destaquen la plasticitat de les imatges combinades amb una forta càrrega de crítica social.

Silla i l’audiovisual (III): Albert Forner

 – 08-04-2017 –

El Cresol.- Amb aquesta tercera entrega de Silla i l’audiovisual, volem destacar la figura d’Albert Forner, actor del nostre poble conegut per totes i tots. L’Albert va començar la seua carrera al teatre amb el mític grup Boira, de la mà del tio Martinez en el que participaven gent com: Pau Lluesa, Manolo Melero i Paco Domènech. Posteriorment ha desenvolupat una dilatada carrera com actor tant de teatre, cine, televisió i doblatge.

Recordem papers com els de la mini-sèrie de tv  de Severo Ochoa, els doblatges de dibuixos animats en valencià, pel·lícules,  programes com Autoindefinits o sèries com Senyor Retor més recentment.

Hui volem compartir amb vosaltres el curtmetratge Olvido en el qual podem apreciar el bon saber fer del nostre actor.

A continuació la filmografia d’Albert Forner:

  • Els savis de la Vilatrista (1992) (sèrie)
  • El parc (1993) (sèrie)
  • La camisa de la serp (1996)
  • Best-Seller: El premio (1996)
  • El móvil (1997)
  • Periodistas (1998) (sèrie)
  • Querido maestro (1998)
  • Laura (1998)
  • Ladrón de multas (1999)
  • La ciudad de los prodigios (1999)
  • Pepe Carvalho (1999) (sèrie)
  • Quiero morir (2000)
  • Crims (2000) (sèrie)
  • Anita no pierde el tren (2001)
  • Temps de silenci (2001) (sèrie)
  • Severo Ochoa. La conquista de un Nobel (2001) (minisèrie)
  • Freetown (2002) (sèrie)
  • Policías, en el corazón de la calle (2000-2003) (sèrie)
  • Dripping (2003)
  • El comisario (2005) (sèrie)
  • Autoindefinits (2005) (sèrie)
  • Agua con sal (2005)
  • El mejor mecanógrafo del mundo (2005)
  • La bicicleta (2006)
  • La vida abismal (2007)
  • Pacient 33 (2007)
  • El caso Wanninkhof (2008) (sèrie)
  • Amar en tiempos revueltos (2008) (sèrie)
  • Guante blanco (2008) (sèrie)
  • Asunto Reiner (2009) (sèrie)
  • 9 meses (2010)
  • Senyor Retor (2011)