El cine que em va parir : Superman (1979) de Richard Donner

per Josep Aguado

Dedicat als meus cosins cordelleros i en especial a la meua germana, que haurà vist Superman i Grease més voltes que ningú al món.

A finals dels anys 80, recorde que vaig veure la pel·lícula de Superman protagonitzada pel desaparegut Christopher Reeve. Supose que la lloguearíem al mític videoclub Maran, que regentaven Ricardo Carbonell i el Cubelo.

Aquesta experiència en la meua infantesa, em va marcar moltíssim i em mi es despertà l’interés per saber més d’aquell home que volava i així em vaig aficionar als tebeos de superherois, com els de Marvel o DC, Tintín o Bola de Drac; en definitiva, tot el que queía a les meues mans ho deborava, de manera incessant, i allò va despertar la meua afició a la lectura, als còmics, al cinema i a moltes més coses relacionades amb la cultura pop. Continua la lectura de “El cine que em va parir : Superman (1979) de Richard Donner”

Parlem de tebeos: Paco Roca

aguado27

per Josep Aguado

Estrenem nova secció al Cresol per a parlar de còmics o tebeos, parlarem de Marvel, DC, Manga i nacional o dels que vosaltres ens proposeu. En aquest primer article m’agradaria apropar la figura d’un autor valencià que té moltíssimes obres publicades i de les que s’han adaptat fins i tot a la pantalla gran, aquest artista és ni més ni menys que Paco Roca.

Els començaments de Paco Roca a la indústria del còmic van ser a poc a poc, des dels desset anys començà a treballar fent il·lustracions, a la publicitat i anant amunt i avall fins que va muntar el seu propi estudi. Rep algun que altra crítica per part d’algun dels editors més important del país com Josep Touitan, aquest li sugereix que dibuixe els penis més grans i amb multitud de venes i que ho exagere tot al igual que els japonesos ho fan amb el manga hentai, però no tira la tovallola i continua amb la seua màxima de ser un autor professional.

kiss1
Il·lustració de Paco Roca per a la revista Kiss Comix

 

Alterna aquests anys d’experimentació i treball dur amb encàrrecs per a revistes d’adults i de caràcter eròtic en El víbora o Kiss Comix, cosa que coarta d’alguna forma la seua creativitat, ja que les històries que conta sempre han d’acabar amb sexe explícit. Poc després comença una sèrie anomenada Road Cartoons una sèrie i de ciència-ficció i d’estètica ciberpunk acompanyat als guions amb Juan Miguel Aguilera, i es pot dir que eixe es el germen en el qual és planteja deixar a un costat la il·lustració i la publicitat per a començar a dedicar-se al cent per cent al món de la historieta.

road-526x700
Imatge de la sèrie Road Cartoons
scan01
Portada de la mítica revista de culte El Víbora

A finals dels 90’s i principis de l’any 2000, ja en solitari, publica  El juego lúgubre pensant en el concepte de novel·la gràfica,(una història que comença i acaba en eixe llibre) i arribant a un públic diferent de les seues anteriors publicacions, jugant amb el terror psicològic, contant els excessos i les extravagàncies del famós pintor Salvador Dalí,  que en aquest còmic l’anomena Salvador Delicias per a no xafar-se els dits amb possibles accions legals contra ell. L’èxit del juego Lugubre fa que el mercat francòfon més enllà del pirineus es fixe amb ell i publica Hijos de la Alhambra, canviant de registre i mostrant la seua versatilitat canvia busca la mescla del gènere d’aventures i l’època del romanticisme dels pintors francesos.

eljuegolugubre
Portada de El juego lúgubre

 

 

Pag2.jpg
A l’esquerra pàgina finalitzada de El juego lúgubre a la dreta els esboços abans de finalitzar-la

 

Més endavant arriba el Faro i l’autor planteja la història d’una forma més intimista, amb dos personatges únicament i amb la documentació per a recrear la historia i construir els personatges es casi anecdòtica, com bé diu Paco Roca en alguna entrevista;

-Molt diferent del que havia fet abans i en moltes formes el que he fet després en la meua trajectòria

Aquest recurs fa que la història estiga plena converses anecdòtiques que no tenen repercussió en la trama central i creant així un ritme pausat i menys ràpid que en obres anteriors.

comic001
Viñeta de l’album el Faro

Però realment la història que marca un abans i un després en la carrera d’aquest dibuixant valencià és sense cap dubte, Arrugas, publicat a França en un primer moment.
Aquest treball es transforma immediatament en el treball més reconegut de la seua carrera artística, l’impuls d’aquest el té els diversos premis obtinguts, destaca el Premi Nacional de Còmic. Aquesta novel·la gràfica tracta el tema de l’Alzheimer d’una manera molt humana i amb una sensibilitat fora dels paràmetres normals. Segons Roca, per a la documentació, va recórrer multitud d’asils i es va entrevistar amb malalts, familiars i experts en el tema, comenta en alguna entrevista;

-Em vaig veure en moltíssimes situacions que brodaven el surrealisme, molt encisadores algunes d’aquestes però que normalment no li passen a un autor de còmic.

arrugas-1
Pàgina del album Arrugas en la que ens mostra d’una manera molt simple i tendra com afecta l’alzheimer a la gent major

L’èxit d’aquest àlbum va propiciar la realització del llargmetratge d’animació que adapta aquesta meravellosa historia. Treballant en el procés de producció, es nota la sensibilitat que l’autor valencià dota als seus àlbums, col·locant més treball de documentació per a la filmació i treballant braç a braç amb el guionista de la pel·lícula i fent el disseny de tots els personatges que apareixen. Posteriorment l’any 2008 seria guardonat amb dos premis Goya i amb un èxit de públic relatiu per al qual estem acostumats en el territori espanyol, impulsant encara més la seua carrera i donant-lo a conéixer a un nivell internacional.

26-goya-gala-33
Paco Roca amb el Goya a millor guió adaptat per Arrugas la pel·lícula

I com Paco és un autor que es reinventa a cada obra que pareix, el seu treball no anava a deixar indiferent al seu públic, com a contraposició a Arrugas publicà Las calles de Arena explorant altre tipus d’història, narrant de manera menys realista , bordejant el realisme màgic i influenciat per Borges o Kafka. A manera de caixó de sastre, l’autor utilitza el mitjà de la novel·la gràfica per a com ell diu imprimir les seues pors i també les pors que tots sentim en la vida i les coses absurdes i que vivim dia a dia.

las-calles-de-arena-vin%cc%83eta-h-jpg
Preciosa viñeta de Las calles de Arena

La seua següent obra seria Emotional World Tour, un treball conjunt amb el català Miguel Gallardo i narrant les seues peripècies amb un toc d’humor el que els ha passat des que les seues obres foren premiades i contant al públic, les mil i una anècdotes que han viscut amb arran de viatjar d’ací cap allà presentant les seues obres.
Posteriorment publicà per al periòdic  Las Provincias una tira anomenada Memorias de un hombre en pijama un relat humorístic quasi autobiogràfic en el que conta al públic majoritari la experiència de ser dibuixant de còmics i treballar en casa literalment en pijama.

Memorias de un hombre en pijama V.jpg
Mostra d’una tira de  Memorias de un hombre en pijama publicada al diari Las Provincias

Més endavant publicaria amb un èxit paregut al de Arrugas i amb un treball mastodòntic de guió va ser El invierno del dibujante on l’autor se submergeix fins a les entranyes en l’extinta Editorial Bruguera, on els dibuixants de tebeos no eren precisament el concepte d’autor que tenim ara al segle XXI, eren mers obrers de la vinyeta i eren gent totalment anònima. Paco afronta aquesta obra per a retratar als seus idols de la seua infancia i la de molts que hi han i que hem llegit mil històries d’aquestes revistes, que tingueren el valor d’emancipar-se de la totpoderosa Bruguera i intentar complir el somni d’auto editar-se pròpiament les seues històries. El invierno del dibujante està basat en el fet real de cinc dibuixants que abandonaren l’editorial on treballaven en unes condicions deplorables i que eren tractats i menyspreats pels seus caps, i fundaren la revista  Tio Vivo  on volgueren complir un somni que a poc a poc es va convertir en un malson.

el-invierno-del-dibujante
Imatge dels cinc dibuixants protagonistes de El Invierno del dibujante

Un temps després s’embarcaria en un projecte anomenat Los surcos del azar, en aquesta novel·la gràfica esta el·laborada amb moltes entrevistes amb els supervivents de la Nueve ; militars republicans espanyols que s’exiliaren a França per a lluitar contra els alemans que ocuparen el país veí i que hasta fa ben poc no havien rebut cap homenatge ni per el govern francés ni el govern espanyol.

roca
Viñeta de los Surcos del Azar

Paco explica en alguna entrevista el fet de relatar aquesta història;

L’exili espanyol és un tema que sempre m’ha interessat. Aquestos solcs atzarosos que van prendre els espanyols al final de la Guerra Civil. Especialment el d’aquells republicans que van formar La Nueve, que van lluitar amb totes les seues forces contra el feixisme a Europa i que alliberarien París dels alemanys.

los-surcos-del-azar_h.jpg
Preciosa imatge promocional de Los surcos del azar 

L’últim album publicat ha segut La Casa,  en el qual es reconcilia amb els records i el que significa ser pare i fill, una idea que li va arribar quan estava acabant Los Surcos del azar . A partir del retorn de tres germans a la casa familiar en la qual van créixer, un any després de la mort del seu pare, per a vendre-la, Roca reflexiona sobre si el fet de desfer-se dels trastos vells que conté suposa desfer-se del passat, del record del seu pare i del seu propi. Aquesta obra va obtindre el Premi Nacional de còmic l’any 2015.

1448908973_011049_1448911995_noticia_normal
Pàgina interior de La Casa

A manera de curiositat, m’agradaria comentar-vos  que Paco Roca va tindre l’oportunitat de dissenyar un monument faller per a la falla General BarrosoLitógrafo Pascual y Abad demostrant així la seua versatilitat una vegada més, i, en la que mostra el seu enginy amb el lema Guanya la Banca una interpretació fallera de la crisi global financera del món que vivim actualment.

paco falla.jpg
Paco Roca junt a la Falla que va dissenyar

També cal destacar una exposició amb els originals de les seues obres i altres il·lustracions de la seua carrera professional anomenada Un dibujante ambulante i que s’ha exposat al Muvim a València i a diferents punts del territori espanyol, següent un èxit de públic. Molts dels seus originals i els seus albums  també els podeu comprar a la tenda online Yojimbo cómics del siller Jorge Cruz, el que vos tractarà amb moltissima amabilitat i professionalitat.

13118899_1378942545455638_5941205934334721228_n.jpg
Jorge Cruz amb camisa negra de Yojimbo Comics, amb els autors Manel Gimeno, Daniel Torres  i Sento dels que parlarem en propers articles i dels quals també disposa material original a la seua web

Per finalitzar sols vull comentar que és d’obligada cadascuna de les seues obres i entrar dins de les seues històries, carregades d’emocions, sensibilitat i amb una realització excepcional des dels guions fins als dibuixos amb línia clara i tanta delicadesa elabora per a cadascun dels seus àlbums.

Paco Roca és sense cap dubte un artista a tindre en compte, un valor per al nostre art i un motiu d’orgull per a tots els valencians, des d’ací vos anime si teniu oportunitat apropeu- se i navegueu dins de les seues històries, el viatge paga molt la pena, paraula d’un admirador d’aquest dibuixant ambulant.

pacorocafoto
Paco Roca al seu estudi

Josep Aguado és aficionat als tebeos