La Transició a Silla (12): Entrevista a Rafi Jareño

Reproduïm a continuació el capítol dedicat a l’entrevista a Rafi Jareño del llibre de Vicent San Ramon “El futur no és el que era”.

El Cresol

IMG_0757

vicent san ramonENTREVISTA A RAFI JAREÑO

per Vicent San Ramon

Important activista contra el règim franquista, Rafi Jareño va desenvolupar la seua tasca a l’àmbit de la lluita obrera i va participar també a les diferents accions de protesta impulsades per les associacions de veïns. Va ser militant de l’OIC i del MC i va jugar un paper important en el procés de creació d’un vertader moviment feminista a Silla. Aquella tasca de conscienciació va cristal·litzar anys més tard amb l’aparició i consolidació del Col·lectiu de Dones.

Per què va implicar-se en aquell moviment contra el regim?

En primer lloc he de dir-te que mai no ha estat el meu desig convertir-me en cap referent polític. Considere que en aquella època només vaig aportar la meua ajuda, com tants altres, arrossegats per la il·lusió i la motivació d’un canvi a la nostra realitat. Vaig treballar des de la base, muscle amb muscle amb els companys i companyes, sense cap intenció d’assolir protagonisme. I així ha estat sempre.

rafi1
Rafi Jareño

Però és cert que el seu paper ha estat reconegut per la resta de protagonistes…

A mi la Transició em va sorprendre. Era una xica molt jove i, de sobte, les circumstàncies van voler que front als meus ulls s’obrira un món nou. Jo treballava i treballe a Incusa. Vaig voler estudiar, créixer intel·lectualment, i al Sanchis Guarner s’oferia la modalitat d’estudis de vesprada/nit, el “nocturn”. Amb aquella opció podia compatibilitzar el treball i els estudis.

Va ser allí (a l’institut) on vaig conèixer els que van convertir-se en referents per a mi, gent il·lusionada amb el canvi que s’anunciava, implicada en la lluita antifranquista. Parle de Joan Iborra, Elisa Montagud i Bonifaci Conde. D’altra banda hi eren els professors: Elia Serrano i Josep Pitarch. La major influència per a mi va ser la d’Elia. Ella militava a l’OIC i jo vaig decidir conéixer més d’aquell món. L’OIC defensava uns arguments obertament anticapitalistes i la seua organització i funcionament era assembleària. Totes aquelles idees van potenciar la meua actitud de lluita.

I aquelles idees eren oposades a les condicions laborals que patien els treballadors en aquells anys…

Era un moment de gran intensitat a l’àmbit de la lluita obrera. El sindicat vertical perdia força i, com que era un instrument del règim franquista, ningú no es sentia representat. A Incusa va assolir protagonisme el CSUD. Més tard aquell sindicat va ser desplaçat per UGT i CCOO que eren els sindicats majoritaris per la seua vinculació amb el PSOE i el PCE respectivament. A Incusa la nostra reivindicació era principalment salarial. Al 1978 vàrem iniciar un moviment de protesta importantíssim amb el qual vàrem obtindre els resultats esperats. Va resultar tot un èxit. Els treballadors vàrem romandre a les portes de l’empresa al llarg d’un mes i mig.

Això és molt de temps…

I tant, però en aquells temps eixes coses eren possibles. L’esperit de la democràcia hi era per tot arreu. Cal atorgar molta importància a l’arribada de Ford a València. La multinacional acollia un gran nombre de treballadors i, en conseqüència, una enorme sensibilització dels obrers per la consolidació dels sindicats democràtics. Podríem dir que a la resta dels treballadors, en moltes ocasions, ens servia l’exemple del que ocorria a Almussafes.

D’altra banda, els treballadors de Ford que vivien a Silla van tenir també un paper destacable en la propagació de les idees democràtiques. Molts d’ells vivien al Parc Sant Roc. En aquell barri es va crear una Associació de Veïns que va tindre el seu protagonisme al moviment de la Transició a Silla. La seu, si ho recorde bé, era en un local que després va ser Casal de la Falla.

obrer5
Factoria de Ford Almussafes, 1979.

I vosté també va formar part d’aquella associació…

Els que participàvem dels moviments prodemocràtics teníem una energia sorprenent. A hores d’ara em pregunte com podíem estar a tots els llocs, no dormíem. En qualsevol cas, tot i pertànyer a l’associació, no vaig participar a totes les seues accions reivindicatives. En recorde una especialment en què els veïns del barri van deixar tot el fem d’aquells carrers a la porta de ca l’alcalde. Aquell barri patia grans mancances pel que fa als serveis públics i hi havia una gran polèmica amb l’Ajuntament i el constructor. Les vivendes tenien dèficits importants.

Definitivament, aquells eren temps de canvi, d’accions al carrer, de reivindicacions… Les idees ens apropaven els uns als altres. Jo formava part de l’OIC, altres pertanyien al PCE, altres al PSOE.. Però tots semblàvem units per un objectiu comú.

Què va passar amb l’OIC?

L’OIC va acabar per integrar-se dins un moviment més important: l’MC Però els grans partits polítics d’esquerres (PSOE i PCE) aglutinaven el major nombre de militants. L’MC va tenir dificultats fins i tot per legalitzar-se. A les primeres eleccions vàrem replegar signatures per participar. A Silla no vàrem obtindre representació. Ens va votar molt poca gent.

En qualsevol cas, va ser al si d’aquell partit on va nàixer el germen del primer moviment feminista a Silla. Algunes dones teníem inquietuds i, un poc al marge de l’organització, encetàrem una tasca de conscienciació del feminisme. Va resultar un experiment sobre la base de la lliure participació, i va prendre força gràcies a que ens unirem dones que veníem de diferents trajectòries polítiques. Vull fer referència a Conxa Sebastián, i també a Xelo Zaragozá Millán i Inés Felipe.

L’èxit d’aquella idea, i potser també el seu major handicap, ha estat la mancança d’una estructura formal. En conseqüència, el naixement del Col·lectiu de Dones és molt més antic del que diu la data al registre d’associacions. Recorde que organitzàvem activitats al voltant de temàtiques com l’anticoncepció i l’avortament, i la celebració del dia de la dona, el 8 de març. Pel que fa al nostre funcionament, ens influenciava la dinàmica importada d’Europa basada en els grups d’autoajuda. Aquella és potser l’única organització vertaderament plural i independent que ha perdurat al món associatiu del poble.

L’MC va diluir-se en diferents coalicions, però del seu ideari van sorgir diferents organitzacions. Al País Valencià va nàixer Revolta. Jo, i alguns companys i companyes continuàrem fent camí dins d’aquesta organització.

rafi2
Col·lectiu de Dones, Silla, en l’actualitat.

Què pensa a hores d’ara de tot el que va ocórrer a la Transició?

Va ser una etapa on el desig i les possibilitats de canvi es convertiren en motor per a l’acció. Realment, pensàvem que anàvem a aconseguir allò pel que lluitàvem. Potser molts objectius van ser assolits però, ara i des de la distància, podem afirmar que hem fet un pas enrere pel que fa als drets socials. La dinàmica democràtica ha perdut aquell esperit participatiu. La gent pensa que les coses només poden solucionar-se mitjançant el vot, però les polítiques dels partits de diferent signe sovint es confonen.

Supose que abans teníem clar contra què lluitàvem, i ara els joves no sabem què volen canviar.


La Transició a Silla (1): El futur no és el que era

La Transició a Silla (2): L’últim govern franquista al poble

La Transició a Silla (3): El moviment estudiantí

La Transició a Silla (4): El moviment cívic i cultural

La Transició a Silla (5): El moviment obrer

La Transició a Silla (6): El moviment polític

La Transició a Silla (7): Entrevista a Roberto Brocal

La Transició a Silla (8): Entrevista a Pau Lluesa 

La Transició a Silla (9): Entrevista a Alberto Vedreño

La Transició a Silla (10): Entrevista a Vicent Saragossà

La Transició a Silla (11): Entrevista a Francesc López

Entrevista al nou director del MARS de Silla, Llorenç Alapont

A continuació oferim una entrevista a Llorenç Alapont, qui ha estat recentment nomenat director del Museu d’Història i Arqueologia de Silla (MARS).

mars-7

El Cresol.- En primer lloc Llorenç, moltes gràcies per accedir a realitzar aquesta entrevista a El Cresol de Silla, i en segon lloc dir-te que com a vell conegut d’El Cresol estem molt pagats del teu nomenament com a Director del MARS.

L. Alapont.- Gràcies a vosaltres per oferir-me l’oportunitat de donar-me a conèixer i sobre tot, de donar a conèixer el MARS. Tenim molta il·lusió en este projecte, anem a treballar de valent, posarem tot el nostre saber, la nostra experiència i també el cor en que el MARS siga un referent al nostre país, i sobre tot en que totes els sillers i silleres es senten orgullosos del seu museu.

llorenç2

El Cresol.- Però comencem pel principi. Molta gent al poble de Silla o fora d’ell et coneix com a un eminent arqueòleg, i açò és per la gran projecció mediàtica que han tingut alguns dels teus treballs i investigacions. Ens podries fer un resum de quina ha estat la teua formació i quins han estat els teus principals projectes realitzats fins ara?

L. Alapont.- Bé, jo soc un professional, arqueòleg i historiador molt polifacètic, per dir-ho planament, soc un tot terreny, i això perquè he tingut l’interès, la sort i el plaer de formar-me i treballar colze a colze amb grans professionals i arqueòlegs de prestigi mundial també de perfil polièdric. Això m’ha donat la capacitat de dominar la metodologia, i d’adquirir coneixements extensos, que m’han permès poder  excavar i documentar totes les èpoques i adscripcions culturals, elaborar i dissenyar exposicions temporals, realitzar projectes museogràfics, dirigir equips i projectes de recerca nacionals i internacionals i una vintena o trentena de coses més.

Però com “qui molt abraça poc estreny” i és impossible saber molt de tot, vaig decidir especialitzar-me en arqueologia clàssica, romana i concretament en arqueologia funerària romana, els rituals i la   ideologia vers a la mort i també en antropologia física i l’estudi dels ossos i l’esquelet humà en contexts arqueològics, especialització que vaig obtenir en la Universitat de Leicester al Regne Unit.

Seguint la meua especialització i el meu àmbit de recerca he tingut la oportunitat de treballar i dirigir projectes de recerca en algunes de les necròpolis més importants del mon respecte a arqueologia clàssica,  a nivell nacional he treballat entre altres en la necròpolis de l’Almoina de València i en l’actualitat soc el cap de l’equip d’antropòlegs que estudia la necròpolis tardo-romana de Son Peretó en Manacor, a nivell internacional en actualitat soc codirector de dos projectes referents a nivell mundial en l’àmbit de l’arqueologia funerària romana un en Roma i l’altre en Pompeia.

mars9

El Cresol.- Fa un parell d’anys, ací mateix a El Cresol, publicares un article celebrant el dia dels museus en el que expliques quines són les característiques d’un bon museu contemporani, les quals situes més enllà de la de «magatzem de coses precioses». Serà el MARS quelcom més enllà d’una col·lecció museogràfica?

L. Alapont.- Evidentment, clar que ho serà, jo no ho entenc de cap altra manera. El MARS serà museu viu, un centre que irradiarà coneixement i una força centrifuga de cultura, i la nostra intenció és que ho faça de forma interessant, divertida, transversal, que done saber, però també plaer.

Tot museu deu contar amb una col·lecció permanent, allò que mostrem sempre en les sales i les vitrines, eixa el la mare i l’ànima del Museu, i la nostra es una ànima molt important, mostrem objectes únics que no es troben en altre lloc, ni museu del mon, des del segle I abans de Crist fins el segle XVIII, monedes, joies, pintures romanes, muralles, restes de la vida i la mort des de fa més de 2000 anys. La exposició permanent es renovarà i evolucionarà amb pròximes i noves troballes, però hui és la que dona sentit i motiu al Museu, transmetent la nostra història i reflectint la nostra identitat.

Però el MARS te uns fons molt més extensos que no caben en vitrines i sales, el MARS gestionarà eixos fons mobles i immobles per que tots els coneguen i gaudeixen. El MARS serà un museu actiu i que activarà a les persones. Volem que els protagonistes del MARS no siguen els objectes, sino les persones. Per està raó ja estem planificant una sèrie d’activitats perque el MARS tinga una vida més enllà de la seua col·lecció permanent. 

mars8

El Cresol.- Ens podries fer una avançament de les principals línies de la programació que oferirà el MARS?

L. Alapont.- El nostre primer i principal objectiu és que tots el sillers i sillers coneguen i visiten el MARS, solament es possible estimar i apreciar allò que es coneix. Me’n he adonat que molts comentaris que circulen per les xarxes socials sobre la Torre Musulmana i el MARS demostren el gran desconeixement i ignorància respecte al MARS, és clar que molta gent mai no l’ha visitat, o l’ha visitat malament. 

Anem a iniciar un programa de visites guiades i també teatralitzades, per a les associacions, els col·legis, les empreses, col·lectius, la nostra intenció es portar al MARS fins l’últim habitant de Silla,

Altra de les línies principals de la nostra programació es dotar a les principals festes i esdeveniments del nostre poble d’un caràcter cultural, històric, tradicional, identitari, les festes, del Crist, La Fira de Sant Sebastià, el 9 d’octubre, han de ser festes lúdiques i festives, però també son una gran oportunitat de gaudir de forma divertida i agradable de la nostra cultura i la nostra història.

Altre dels nostres fins és traure el MARS fora del Museu, portar la cultura i la història, al carrer i al veïnat, volem traure el MARS al aire liure, als llocs públics, fer partícips actius a les persones i crear activitats per a tots i totes. 

Volem fer exposicions temporals que traguen a la llum el nostre patrimoni cultural, les nostres tradicions i les nostres persones.

Finalment volem que el MARS siga el focus d’atracció i referent per a un turisme cultural i eco-natural, gastronòmic i etnològic tant territorial, com nacional i internacional, volem posar Silla en el mapa per les seus excel·lències que les té, i moltes.

mars10

El Cresol.- En quant al model de gestió, voldríem preguntar-te, quina és la relació contractual que mantens amb l’Ajuntament? I també, disposaràs d’un pressupost suficient per a dur a terme tot el que et proposes realitzar al museu?

L. Alapont.- Respecte al pressupost, hem optat a una sèrie d’ajudes i subvencions, tan per a l’àmbit turístic, com específicament del museu, equipament i programa d’activitats que seran un bona base per poder treballar. Anteriorment sense cap direcció, el MARS no podia optar a cap d’aquestes ajudes. No obstant, hem demanat a la regidora de turisme una reserva pressupostaria complementaria i la resposta ha estat positiva.

Respecte al meu contracte, m’agradaria fer servir el símil i tòpic futbolístic, segur que tots ho entendran, per lo gastat. De moment hem signat per un any amb opció a renovar, si les dos parts estem d’acord i es compleixen els objectius. El nostre objectiu es que el MARS puje de categoria, potser la nostra no és la Champions del MARQ, o el MuVim, pero si la categoria primera dels museus del territori valencià. El MARS s’ha de convertir en un referent comarcal. Però el vertader objectiu i més important és aconseguir que la nostra gent estime els seu museu i siga motiu del seu orgull. Si es així segur que estarem molts anys, jo així ho espere i desitge.