Un Morera de festa

El Silla C.F. ha arribat a la penúltima jornada de Lliga en el G-VI de 3ª Divisió, salvat. Objectiu que ha costat de certificar més del que calia esperar al principi, però que, tard o d’hora, al final de l’exercici és aconseguir l’única i ferma meta esportiva proposta per un club que la pròxima temporada tornarà a competir en 3ª per tercera campanya consecutiva en els seus 91 anys d’història. I serà un motiu per a festejar-ho davant de la fórmula de l’èxit del Silla C.F. més contemporani: CLUB + EQUIP + AFICIÓ = SILLA C.F. L’última aparició oficial en el Vicent Morera, abans de tancar el campionat a Borriol el proper cap de setmana, tindrà com a rival al Novelda C.F.

El conjunt verd-i-blanc del Vinalopó va redreçar el rumb en la segona volta amb la incorporació a la banqueta de Fran Onrubia, en substitució de Víctor Bautista, tècnic que va debutar precisament contra el Silla C.F. en la Jornada 20 amb un triomf per la mínima (1-0) solucionant la ‘papereta’ d’eixir dels llocs baixos de la classificació, poc freqüentats per un Novelda C.F. que ha rendit per baix del que sempre cal esperar en La Magdalena. En la J-32 i després d’encadenar 5 derrotes seguides, la definitiva enfront del C.D. Roda en el Morera (0-2), a més de ja venir oferint massa sensacions negatives i amb un calendari tremendament difícil per davant, la qual cosa enguany s’ha denominat en el G-VI com el ‘Tourmalet’ a l´enfrontar-se als adversaris més qualificats pràcticament sense descans, el Silla C.F. prenia el dilluns 12 de març la decisió de cessar en les seues funcions d’entrenador a Ximo Enguix.

Era la primera vegada que l’actual Junta Directiva adoptava una determinació d’aquest tipus amb l’única finalitat de revertir la dinàmica descendent del primer equip blanquet i el dimecres 14 de març el President, Ricardo Peris, sorprenia a tots anunciant la contractació del jove il·licità René Martínez, procedent de l’organigrama tècnic de l’Elche C.F. SAD, com a nou mister del Silla C.F. i, a més, debutant en 3ª Divisió.

Les reaccions amb aquesta elecció no es van fer esperar en el món del futbol i en el nostre municipi amb el repte tan suposadament arriscat que s’assumia i el màxim mandatari i ‘alma mater’ siller ja afirmava a Ibi que “algú haurà de rectificar” sobre les seues opinions respecte al fitxatge de René i, sens dubte, el temps li ha donat, una vegada més, la raó en períodes complicats, com així s’ha vist sobre els terrenys de joc. El Silla C.F. va canviar radicalment a ulls de propis i estranys, va guanyar en confiança tant individualment com a col·lectiu; va empatar a Ibi (1-1) encaixant el gol local en el minut 94 i de penal amb Carles d’improvisat porter, se li va vèncer al C.D. Eldense (2-0), va oferir una gran imatge en Castàlia (3-1), una polèmica acció li va privar dels 3 punts davant l´At. Levante (2-2), va caure en Orriols amb l´altre arbitratge qüestionat (2-0) i va derrotar al Paiporta C.F. (3-0) i el C.D. Olímpic (0-2) en La Murta de Xàtiva per a tancar, per fi! la continuïtat en la categoria

El diumenge, a les 17:00 hores, no solament ens alegrarem tots els blanquets de mantenir-nos en 3ª sinó que també homenatjarem abans de l’inici del partit als campions i ascendits del Silla C.F. “B” i l’Infantil “B”, a l’espera de més alegries per part de més representants blanquets lluitant en aquests moments per situar-se en el més alt i aconseguir títols per a les vitrines de la nostra institució, que està gaudint, a tots els nivells, d’un moment futbolístic per al record. Per 2 € (la rifa), els no socis, podran presenciar en directe aquest compromís lliguer, el darrer en el Vicent Morera!

 

 

 

És el partit

 

Silla C.F

Ningú dubta que el partit de la Jornada 38, l’última intersemanal d’aquesta exigent temporada 2017/18, davant el Paiporta C.F. va a marcar directament la manera en què el Silla C.F. haurà d’afrontar els 3 enfrontaments que li restaran fins a la conclusió de la Lliga, ja que, cal recordar, que el conjunt siller no disputarà compromís lliguer el cap de setmana pròxim en tocar-li descans per calendari. Una línia massa fina separa en aquests moments al Silla C.F., i abans de l’enfrontament amb els paiportins, de poder viure un final de campanya tranquil, superant els 40 punts i dins de l’objectiu esportiu fixat institucionalment, a ficar-se en problemes classificatoris i jugar els duels contra el C.D. Olímpic, Novelda C.F. i C.F. Borriol amb un excés de sofriment i mirant els resultats de tercers per no haver sigut capaços de tancar molt abans la permanència. Internament, en tots els estaments que componen el Silla C.F., s’ha catalogat el d’aquest dimecres com el duel més important de l’any després de la derrota en Orriols i les victòries dels rivals de la zona baixa de la taula que han acostat als blanquets a 5 punts del descens; els 33 que té actualment el Paiporta C.F. que pateix l´agonia de delimitar amb els llocs que condueixen a Preferent.

Pobra imatge del Silla C.F. contra l’Almassora

 

Per José Manuel Ortuño

 

Un partit més el Silla Club de Futbol va mostrar el passat dissabte a Almassora una pobra imatge sobre el terreny de joc. L’única ocasió que va tindre va ser als tres minuts de l’encontre i, a partir d’eixe instant, va ser dominador de la pilota, però es va mostrar inoperant en atac enfront d’un rival que no va reaccionar fins que es va donar compte que podia emportar-se els tres punts i mantindre les seues esperances de salvació.

Perquè l’equip castellonenc es troba, encara amb el triomf, entre els quatre que ocupen places perilloses en la taula, de les que el conjunt blanquet seguix a 9 punts. L’Almassora era incapaç de mostrar res sobre la gespa, mentres que el Silla va eixir amb un onze massa defensiu davant del segon equip més golejat del grup amb 48 tants.

Derrota del Silla C.F. contra el Paterna

 

Per José Manuel Ortuño

El Silla Club de Futbol es va mostrar el passat cap de setmana en el Vicent Morera com un equip sense ànima ni ambició. El públic en la grada va acabar enfadat amb allò que va vore sobre el terreny de joc, i el mateix es pot dir de la resta del club. Ximo Enguix va admetre que era el pitjor partit del curs i que el Paterna havia sigut superior, amb una primera part per a oblidar. O millor, per a no recordar ni repetir a pesar de posar-se per davant en el marcador sense meréixer-ho.

Un cap de setmana d’èxits per a l’atletisme siller

per José Manuel Ortuño

El cap de setmana passat va estar replet d’èxits per al Club Atletisme Silla. El conjunt local es va fer amb medalles en diverses de les competicions que es van disputar per tota la Comunitat, des del Campionat Autonòmic de Promeses i Junior, fins al Provincial Infantil o el Cross de Xàtiva.

En la competició regional promeses, dos atletes de Silla van pujar pel cap  del podi. La mitja distància es dóna bé al club i així es va demostrar. En 1.500, Cristina García es va penjar l’or amb un temps de 5,00:58 en una carrera disputada que va guanyar per dos segons, mentre que en 3.000 el triomf va ser para Natalia Gómez, que va detenir el crono en 12,33:92.

Triomf vital per al Silla CF (2-0)

 

De la mà de José Manuel Ortuño tindrem les notícies i els articles relacionats en l’àmbit esportiu local. També podeu llegir les notícies d’actualitat sillera a a la seua pàgina  Baandú Silla. 

Per José Manuel Ortuño 

En una vesprada grisa i freda, en la qual l’amenaça de pluja es va quedar solament en açò, el Silla Club de Futbol va aconseguir una victòria important en un partit amb un color similar al cel. No va ser el millor encontre que s’ha vist en el Vicent Morera, però el conjunt blanquet va recórrer a la seua major experiència per a traure els tres punts enfront de l’Elx Il·licità.

La jove sillera Samantha Tormo primera entrenadora del CD Tenerife

– 04-08-2016 –

 

Samantha Tormo Mongan passarà a la història del futbol canari com la primera dona que exerceix el càrrec d’entrenadora al CD Tenerife. Cap altra fèmina hi ha hagut en aquest càrrec en els 94 anys d’història d’aquest club canari. Formarà parella a la banqueta del juvenil B amb Cristo Marrero.

La seua aparença la delata. El seu pèl ros i els seus ulls blaus indiquen la seua procedència anglesa, va néixer a Chester, no obstant això el seu accent peninsular confon. “Vaig començar a caminar amb dos anys i des de llavors tinc una pilota als peus. Ja jugava federada als huit a València. Sóc anglesa, però vaig venir a Espanya amb sis o set anys i als huit em van ficar a jugar directament amb xics d’edat aleví. Vaig jugar fins als 12, que és l’edat límit permesa. Després vaig passar a les fèmines en les categories més baixes, però vaig escalar fins al que hui dia és el València CF. Vaig jugar un any amb el Llevant a Primera Divisió i vaig venir a estudiar a l’Illa”, explica Sam, com se la coneix en el món futbolístic.

I a Canàries porta vivint des de fa sis anys. Temps suficient per haver passat ja per diversos equips de l’Illa (UD Tacuense, CD Sauzal, Atlètic Perdoma, CD Llacuna, CD Echedey i UD Coromoto) i ara recalar a les files del CD Tenerife, amb el qual ha arribat a un acord per convertir-se en l’ajudant de tot un emblema per a l’afició, Crist Marrero.

El seu contacte amb el CD Tenerife és relativament recent. Va impartir als entrenadors del futbol base el curs d’anglès especialitzat en el futbol. Allà va coincidir amb Sesé Rivero, el coordinador de la cadena de filials de l’entitat. “Ell, al costat de Valdo em van ensenyar com es treballa al club i sempre he tingut bones sensacions amb ells”, explica aquesta jove aprenent d’entrenadora, qui no obstant això no debutarà a les banquetes el proper curs. “Vaig estar tres anys entrenant al Coromoto i a València vaig entrenar a una selecció Sub16 de fèmines amb tot just 18 anys”, relata. És entrenadora regional, a més de posseir altres múltiples titulacions relacionades amb la seua llengua materna. Aquest any comença a treure el carnet d’entrenador nacional i qui sap si algun dia es convertisca en la primera entrenadora a dirigir a un professional. “Això sempre serà un somni per a mi i per a qualsevol dona que vulga ser entrenadora. És difícil, però no impossible”, comenta aquesta profunda coneixedora del futbol, que al seu torn és la seua veritable raó d’existir.

“Ni els meus pares ni el meu germà són futbolers. No sé d’on em ve aquesta afició, però la tinc des de sempre. El futbol és tota la meua vida i si no el tinc, no sóc res”, assegura.

No cal dir que Samantha ja és una incondicional més del quadre de Tenerife que somia amb l’ascens de categoria del primer equip a Primera Divisió. Sota el seu criteri, hi ha vímets per aconseguir-ho i tot el fonamenta en el gran entrenador que té l’equip assegut a la banqueta.

Una migcentre polivalent

Samantha comença a jugar a futbol amb 10 anys en els alevins del CF Silla, per després passar pel Col·legi Alemany, on va militar durant set temporades, passant per totes les categories. Després va recalar a la UD Manises, de Segona Categoria Nacional. Però seria en la UD Llevant on va fer un pas important en la seua carrera esportiva.

Era migcampista, tant ofensiva com defensiva. “Vaig jugar cedida pel Llevant al Tacuense i vaig tenir una bona temporada”, comenta Sam, qui es debat entre seguir en actiu o definitivament orientar el seu futur cap a la complicada tasca de les banquetes. “Jo seguisc en actiu. L’any passat vaig jugar al Echedey i la temporada que ve ja es veurà si puc seguir jugant. La meua il·lusió ara és ficar-me a les banquetes, però no vaig aconseguir assentar-me a Primera Divisió, per la qual cosa vull enfocar-me en seguir evolucionant a les banquetes”, assenyala.

Els seus referents com a entrenadors són Sampaoli, Bielsa, Mourinho i Guardiola, tot i que no s’identifica de manera concreta amb cap. “El millor és agafar una mica de tots”, apunta Samantha, que té clar que el que mai pot faltar és exigència en l’equip. “Tant me fa que siguen xiquets o xics de 18 o 19 anys”, que és justament l’edat que es va a trobar al vestidor del Juvenil B. “No m’agrada que em dominen i sòl anar a per els rivals”, conclou aquest gran projecte d’entrenadora.

Des d’El Cresol de Silla desitgem a Samantha molt d’èxit en aquesta aventura, i ens congratulem de que joves dones del nostre poble vagen ocupant llocs de responsabilitat, protagonisme i visibilitat en terrenys professionals com ara el futbol, espai històricament ocupat per homes. Un abraç des de Silla Samantha.

Aquest article és una adaptació de la notícia publicada al Diario de Avisos de les Illes Canàries.