Article publicat a Levante-EMV el dia 9 de febrer de 2018
Per Josep Pitarch
M´imagine que a molta gent els passarà com a mi, que s´indignaran cada matí amb les notícies sobre els casos de corrupció i que pensaran que el PP no tenen vergonya, ni moral, i bla, bla bla. I pensaran, pensem, que en els casos dels populars la justícia actua amb una lentitud que sembla calculada, i que les penes que els cauen a sobre són lleus, en relació al que han furtat, malversat o repartit entre els amics. I precisament ens preguntem si tornen els diners defraudats o no, i pensem que no.
Aquest darrer tema és especialment important, perquè per a Déu i l´església furtar és un pecat mortal que no es pot absoldre mentre no es restituïsquen els diners. Sant Carles Borromeu en les Instruccions sobre l´administració del sagrament de la penitència, diu que el confessor «no absolga els qui estan obligats a restituir el que han robat, sense haver pagat i donat les satisfaccions necessàries» (capítol XLIX). Un altre sant, que encara viu, Josep Miquel Bausset, en aquest mateix diari (20/1/18) incideix en el tema, amb aportacions bíbliques de l´Èxode (20:15 i 17), del Deuteronomi (5:19 i 21) i del Catecisme (punt 1459): «Molts pecats causen perjudici al proïsme i per això s´ha de reparar el mal que s´ha fet, satisfent d´una manera apropiada el mal comés, que és la penitència. Per tant quan algú furta, no hi ha prou en demanar perdó. Cal reparar el mal tornant allò que s´ha furtat”. Paraula de Déu, doncs.
Recórrec a la religió perquè aquesta gent del PP, malgrat els cops de pit i la devoció de què presumeixen, obtenen els resultats electorals, especialment a l´Espanya profunda, franquista i catòlica. Per tant, a aquests individus se´ls hauria d´aplicar un plus canònic (els musulmans tallen les mans als lladres), paral·lelament al codi penal, que hauria d´actuar amb ells sense contemplacions (ni rebaixes de penes, ni tractes de favor, etc.), sinó al contrari, amb més contundència que amb qualssevol ciutadà.
No dic de jutjar-los i penar-los doble (principi del non bis in idem), perquè ningú pot ser sancionat més d´una vegada pel mateix fet, però són dos nivells distints: el diví i l´humà. El primer l´han d´aplicar els capellans i ja els hem recordat el que diu la doctrina, així és que no els poden absoldre, per molt devots cristians i amics que siguen, si no paguen primer. Els jutges, han d´aplicar el Codi Penal, amb més contundència i exemplaritat, tractant-se de qui es tracta (la flor i nata). Crec que no passa ni una cosa ni l´altra.
I els empresaris corruptors/corruptes que pagaven al PP a canvi d´adjudicacions fraudulentes, què? Les respectives associacions els expulsaran, com als tafurs? S´ha de tenir en compte que els diners que regalaven en negre al PP (i que després recuperaven amb contractes), al remat eren de l´erari públic, o algú pensa que pagaven de la seua butxaca? Qui calcularà quants diners ens han estafat amb aquestes maniobres il·legals? A aquests se´ls hauria d´aplicar el mateix tracte que als polítics; com també són uns beatos, ni perdó de Déu ni dels jutges!
El Cresol de Silla 