El “reg a manta” al camp de Silla

per Xavier Cunyat Rios

Vaig a contar-vos com es rega a l’horta de Silla. En concret em referisc a eixa pràctica ancestral que és el «regar a manta». Aquesta es realitza tant en camps de tarongers com en camps de terra campa, on es fan verdures o collites baixes. En Silla tenim la sort de tindre un nivell freàtic molt alt així com una xarxa de motors de reg que extrauen l’aigua, fruit de l’esforç de generacions de llauradors associats, cosa que permet la possibilitat de regar gairebé a caprici, o siga, sempre que vulgues. A banda dels motors de reg, a Silla reguem de riu, en concret de la Séquia Reial del Xúquer, la qual té establert un calendari amb els dies en que baixa aigua i els que no.

Per a regar a manta primer que res has de condicionar el camp. Normalment abans d’un regó has passat la terra de rotovator amb la mula o el tractor, amb la qual cosa aquesta no està dura i compacta sinó desfeta i solta. Aleshores has de fer les cassoletes i els cavallons. Les cassoletes son un monticle que circumda l’arbre del taronger el qual impedeix que entre l’aigua i que es banye la soca de l’arbre. Si aquesta es banyara el taronger corre el risc de desenvolupar malalties, com ara, l’eixida de «goma» a la soca. Tant les cassoletes com els cavallons es fan amb el lligó amb el qual s’agafa terra i s’amuntega en forma de tira. El cavallons serveixen per a separar les taules. El camp no es pot regar tot a l’hora sinó que s’ha de dividir en taules que inclouen una o dos tires d’arbres o solcs, de manera que van embassant-se una per una successivament.

Una vegada condicionat el camp, és l’hora de buscar l’aigua. Si reguem de motor haurem anat prèviament a la caixa rural o al lloc on diga la convenció, a comprar les fitxes. Amb aquestes posarem en marxa el motor un temps determinat per fitxa, normalment vint minuts. Si reguem de riu s’haurem d’entornar en la tanda de rec, ço és, els diversos llauradors que volen regar el dia que ve el riu es van donant el torn. En aquest menester hi ha qui és molt matiner i va a buscar el torn abans del trenc d’alba.

Una vegada et toca el toll de l’aigua l’has d’encaminar a teu tros de terra. El terme de Silla, com tot el de l’Horta Sud, disposa d’una xarxa de séquies mare, braçals i ramals, que permeten el trànsit i distribució de l’aigua els quals funcionen des de temps dels moros, dels temps de Xarq Al-Andalus. Per a encaminar l’aigua s’utilitzen els partidors o estelladors els quals van desviant l’aigua per braçals i ramals. És important que les diverses canalitzacions estiguen en bon estat i no tinguen clavills o forats, perquè es corre el risc de sorregar el camp que no toca i això s’ha d’indemnitzar. Quan el toll arriba al teu camp és l’hora d’obrir les boqueres o paletes de la taula que toque. L’aigua va entrant al camp i avançant per gravetat fins que arriba al final del camp, la solà. Quan s’embassa una taula s’obrin les boqueres de la següent taula i es tanquen les anteriors. Així fins que es rega tot el camp.

Fet tot açò, és l’hora de deixar el toll de l’aigua a qui estiga entornat en la tanda i en el cas que no hi haja ningú, s’ha de procurar deixar encaminats els partidors per que el fil desaigüe rec avall fins a la marjal i l’Albufera. Aquests fils es diuen escorrenties. Açò es important, per que s’ha d’evitar sorregar el camp propi o el d’altre.

El reg a manta es un costum antiquíssim i darrerament s’ha vist en part substituït pel reg a degoteig. No obstant, encara que se suposa que amb aquest canvi s’estalvia aigua, estudis recents asseguren que el reg a manta és millor, perquè l’estalvi no és apreciable i amb el degoteig augmenta la salinitat de la terra tornant-la àrida. El reg a manta manté la terra «viva» perquè permet la supervivència de molts organismes, microorganismes i plantes.

Vos deixe amb aquest vídeo de la Fundació Assut en el que es pot vore açò que vos conte.

 

Enllaços relacionats:

• La rehabilitació del regadiu històric valencià
• Una bala de plata
• La “Declaració de Potries” exige la protección de las huertas históricas