– El Cresol –
CARLES MOYA (1983) és un poeta que ha vingut a viure a Silla. Nat a València però d’arrels en Guadassuar, ha viscut molt de temps al cap i casal. Llicenciat en Filologia Catalana, és professor de valencià. Ha publicat poemes en diverses ocasions com ara «Bacs de vidre» (2012) i «Riberenques» (2021) a més d’un munt d’acreditacions esparses.
Hem recollit en esta entrada una selecció de poemes seus, dels que ha publicat a les xarxes en els darrers mesos, anomenada ESTAT DE SETGE. Hem seguit un ordre cronològic i retrospectiu en l’ordenació dels poemes.
Esperem que vos agraden tant com a nosaltres.
ESTAT DE SETGE
28/10/23
A un dia del meu aniversari.
Una plaça i un cafè.
La nit s’acaba, romp el dia.
Un bassal a l’ànima,
Tots Sants guaita,
asseguts amb mi.
Us recorde i estime,
la uelo, la uela,
la tia Encarnita.
Us porte per dins.
25/10/23
A quatre dies del meu aniversari.
M’he alçat enjorn, ciutat porpra,
romp el dia a un bar,
un llibre m’agombola la pensa
Mitja vida, trabucs,
ocells a la nuca.
Tots Sants guaita;
tasca, quefer, independència.
Una tristesa a l’aixella.
21/10/23
A huit dies del meu aniversari.
A Xavi Cunyat i Josep Aguado.
La plaça a les 06:00,
este poble que m’acull;
casa buida, vexacions.
No he tornat al niu,
dissabte, el sol es pon.
C/ Alboraia, llocs transitats.
En faig quaranta,
sol i de dol,
terra a la boca.
S’apropa Tots Sants,
recorde cada promesa,
la uelo i la uela
em parlen.
Els escolte amb nitidesa;
no puc tancar el ulls,
plore pels colzes
en este èxode.
15/10/23
Síndrome de diumenge per la vesprada.
M’he alçat enjorn,
caballs desbocats,
somnis difussos.
El tempo mut,
la quietud,
assegut a un bar.
Ciutat de dalles, maror,
prem les tecles, corregisc.
Rigors de l’autumne,
família llunyana.
15/10/23
Dissabte a València en autumne.
He posat el peu a la ciutat,
no besaré esta terra.
El parc de Marxalenes m’emmiralla.
Torrefiel, Benicaplap, Camí de Motcada.
Creuar els carrers,
Na Jordana, Pobla de Fembres,
Pont de Sant Josep,
bars, cridòria.
Un vici, un rampell,
el tacte dels llibres.
Plou la tardor, llum somorta,
la bossa plena de llibres.
Ciutat parany, trampa.
10/10/23
A 19 dies de fer els quaranta.
Ciutat encantada, son.
La remor dels records,
arrere, més arrere.
Caminades, curses;
llegir, escriure…
temps somort,
una glopada.
Les portes del destí,
este fat, pujar costeres.
Bacs, autumne, patiment.
09/10/23
Jo no recorde la primera
persona que vaig vore llegir
però sí un dels primers llibres que
vaig llegir, i amb qui. La persona que
em feu la ferida i, alhora, em donà refugi.
1998 i una cafeteria a Nuevo Centro,
gent que enraona, asseguts al taulell.
Sempre es torna a la memòria,
al cafè que llisca, espectre.
Carlos serà sabut, sempre està llegint;
vull tindre una botiga de llibres.
Desfetes, trau, l’armada invencible,
m’he quedat atarantat.
Vida a l’instant, colps, blaüres.
«Aparta de mi este cáliz»
i vaig tancar el llibre.
09/10/23
9 d’octubre a València.
Alçar-se al rompre el dia,
els bars, els treballadors.
Esta ciutat perduda, exili de molles.
El tempo mut, la cadència,
nafra sobre nafra.
07/10/23
València al tardet.
Pensant en After Dark
de Murakami i recordant
que en 2017 en este pont
vaig llegir Kafka en la orilla.
Es colga el sol, barri històric,
pobla de fembre.
La cridòria, les taules.
La tensió.
Casa buida, llibres, roba.
Este desgavell, usatge antic,
costum deplorable.
Silla i la seua gent, l’acollida,
èxode, diàspora, bars.
Tafurs i mentides.
Carles Moya, 2023.
El Cresol de Silla 